El desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa:
mes, en una mitjanit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Amb contentament i amor
celebrem el dia,
en què el divinal Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor
oferim-li nostre cor,
que és la gran finesa
de nostra pobresa.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario